Aquests dies, el nostre país es troba enmig de la fal·lera dels festivals, fires i congressos tecnològics, que presenten les darreres innovacions en dispositius, plataformes i serveis digitals. (ICE Totally Gaming, al gener; Mobile World Congress, al març). Però poc s’explica l’impacte que aquestes tenen a escala social i mediambiental.
Per això, i a les portes del Dia Mundial de la Justícia Social, al Tenim Una Missió d’avui ens proposem buscar alternatives per promoure un ús de la tecnologia més ètic, conscient i responsable.
Què és l’electrònica justa.
/ Clara Bara de Setem Catalunya
Com a usuàries i consumidores podem fer diferents coses per portar a la pràctica una electrònica justa.
Per començar, consumir de forma més conscient aquests aparells electrònics i també plataformes digitals.
El més important, però potser seria justament aquest consum que fem allargar-ne la vida útil, reparant, intercanviant amb les nostres veïnes i després, per acabar, el que podem fer i creiem que és bàsic és informar-nos i treballar de forma col·lectiva per exigir canvis en la indústria electrònica i promoure un model més just.
En aquest sentit, a la web de la campanya electrónicajusta.net trobareu vídeos, informes, fins i tot uns aplicatius interactius per prendre consciència de com funciona la indústria al llarg de la cadena de valor i què podem fer nosaltres, com deia, com a usuàries i consumidores.
(Via electrònicajusta.cat)
1. El disseny dels aparells electrònics
1.1 La selecció de materials afecta la quantitat i tipus de recursos necessaris per fabricar l’electrònica: L’extracció de metalls i minerals per produir-los (l’or, la plata, el coltan, el liti, el níquel, les terres rares, la bauxita) té un alt impacte social i ambiental.
1.2. Determinació de la vida útil dels nostres dispositius (durabilitat), i la seva reparabilitat. Molts aparells es fabriquen de manera que la reparació resulta difícil, costosa o impossible, amb components únics, peces integrades i eines especialitzades necessàries per reparar-los; a vegades ni tan sols es poden obrir els aparells.
1.3. Les actualitzacions de programari també provoquen que els dispositius quedin obsolets malgrat funcionar correctament.
Tot plegat, obstaculitza el dret de les consumidores a reparar els seus productes i se’ls força a comprar-ne de nous, fomentant una cultura de descart que afavoreix la creixent generació de residus electrònics.
2. L’extracció de les matèries primeres
Com comentàvem més amunt, l’extracció de recursos naturals és una de les activitats més contaminants i devastadores per al medi ambient (degradació dels sòls, la desforestació, la contaminació de les aigües i la generació d’elevades emissions de gasos d’efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic) i greus impactes socials (condicions de treball precàries i sense les proteccions adequades, problemes de salut, espoli de recursos i l’intercanvi desigual [com ara veiem amb els Estats Units amb Ucraïna],…)
3. Fabricació
La deslocalització de la producció d’electrònica cap al Sud Global, sobretot a l’Àsia, amb l’objectiu de reduir costos laborals, ha generat en les últimes dècades la vulneració de drets i les condicions de treball precàries (jornades llarguíssimes, inseguretat laboral, riscos per a la salut, treball forçós, salaris no dignes, persecució sindical). Un context favorable per l’explotació i el treball esclau modern.
4. Transport
L’augment d’empreses logístiques gegants, com Amazon, ha redefinit les pràctiques de distribució amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència i els beneficis, a costa dels drets laborals i el benestar de les treballadores i la generació de grans quantitats d’emissions de CO₂.
5. Ús
La integració de les tecnologies digitals a la vida quotidiana ha fet que cada cop tinguin més influència i impacte en els nostres drets. Per aquest motiu cada cop està guanyant més importància el debat sobre com les tecnologies vulneren els nostres drets digitals.
- Dret a la no discriminació (per exemple els biaixos de la IA).
- Dret a la vida, la llibertat i la seguretat (per exemple, drons emprats en contextos militars).
- Dret a la privacitat: (per exemple, la recopilació dels perfils i la seua monetització).
- Dret a la llibertat d’expressió, opinió i informació. (per exemple, la presència d’informació falsa a les xarxes socials i serveis de missatgeria).
- Dret d’associació i participació política: (per exemple, les campanyes que influeixen en les intencions de vot i manipulen l’opinió pública o amplifiquen discursos polaritzadors i desinformació).
- Dret a un treball digne: (Per exemple, empreses com Uber, Amazon o Glovo).
- Dreta a la salut. (Per exemple, ús excessiu d’internet)
6. Els residus elèctrics i electrònics (RAEE)
Segons l’E-waste Monitor de NNUU de 2024,
El 2022 es van generar globalment 62 milions de tones de residus elèctrics i electrònics. l’E-waste 2024
La vida útil dels dispositius electrònics és molt curta, ja que estan dissenyats sota el model de consum ràpid i renovació constant. Aquest sistema incentiva l’obsolescència programada cada vegada amb més freqüència per augmentar les vendes i beneficis.
SETEM Catalunya ha creat un recorregut interactiu que recull projectes, iniciatives o recursos que més s’ajustin a les teves necessitats de cada moment, per fomentar un consum responsable d’aparells elèctrics i electrònics, i una gestió adequada d’aquests un cop ja no els vulgui o els necessitis.
(anar-hi!)
Què és i com exercir la sobirania tecnològica?
/ Clara Bara de Setem Catalunya
La sobirania tecnològica i digital ens referim al control i autonomia que podem tenir les persones sobre, per una banda, els aparells tecnològics i electrònics físics que utilitzem, però també és el nostre dret a controlar les nostres dades, per exemple, evitant la dependència de grans corporacions del Big Tech.
Això també ho podem exercir de dues maneres diferents.
Per una banda, com comentàvem, amb el tema dels aparells físics, reparar-los, intercanviar-los dins les nostres comunitats. I, per altra banda, quan parlem d’eines digitals, seria informar-nos i utilitzar programes de programari lliure, xarxes socials descentralitzades, com seria Mastodon, que ara està de molta actualitat.
En definitiva, veure quines alternatives existeixen i fer-ne ús.
IFIXIT
Lloc web nord-americà de comerç electrònic i instruccions que publica guies de reparació en línia gratuïtes semblants a una wiki i desmuntatges d’electrònica de consum i gadgets.
Permet consultar l’índex de reparabilitat de dispositius mòbils.
Opcions sostenibles per a telèfons intel·ligents
Fairphone
Amb la seva nova etapa a partir de 2025, Fairphone reforça el seu compromís amb la tecnologia sostenible: dissenys modulars i reparables, actualitzacions de programari a llarg termini i un èmfasi en l’ètica, tant en el subministrament de materials com en les condicions laborals. A més, els seus nous models, com el Fairphone 5, incorporen funcionalitats avançades (com la integració amb Google Gemini) sense renunciar a la transparència i al respecte pel medi ambient, convidant la seva comunitat a participar en aquesta revolució verda.
Teracube
Teracube continua apostant per telèfons dissenyats per durar, amb una garantia de quatre anys que contraresta l’obsolescència programada. La seva proposta, basada en materials reciclats, reparabilitat i un embalatge mínim, pretén reduir els residus electrònics mentre ofereix als usuaris un dispositiu robust i assequible, que fomenta la reparació en lloc de la substitució constant.
SHIFT Phone
SHIFT Phone és una iniciativa alemanya que promou telèfons modulars i fàcilment reparables, fabricats amb una producció ètica i sostenible. Amb un disseny que facilita actualitzacions i reparacions, Pretén allargar la vida útil dels dispositius i reduir els residus electrònics, convertint-se en una opció compromesa amb la responsabilitat ambiental.
Murena
Desenvolupat per /e/foundation, Murena ofereix una experiència de privacitat robusta gràcies a /e/OS, combinant un enfocament en la sostenibilitat amb la voluntat de reduir la dependència dels serveis de grans corporacions. Tot i que han sorgit debats sobre la transparència en la seva cadena de subministrament, Murena continua sent una alternativa atractiva per a aquells que busquen un dispositiu ètic, actualitzable i respectuós amb el medi ambient.
PinePhone
PinePhone és la proposta de codi obert basada en Linux que permet als usuaris tenir un control total sobre el seu dispositiu. Amb un enfocament en la reparabilitat i la personalització, aquesta opció econòmica fomenta un ecosistema col·laboratiu i orientat cap a la privacitat, ideal per als apassionats de la tecnologia que volen allunyar-se de les grans corporacions i apostar per una autonomia real.
Solarin
Solarin aposta per una innovació que combina la tecnologia de càrrega solar amb característiques avançades de seguretat i privacitat. Encara que el seu preu és elevat, aquest telèfon ofereix una solució ecològica i eficient per als consumidors que busquen minimitzar la dependència d’electricitat convencional i reduir la seva petjada de carboni, sense comprometre la protecció de dades.
Què és el Mobile Social Congress?
/ Clara Bara de Setem Catalunya
Aquest any ens celebrem el des de l’aniversari i estem molt contentes. Sota el lema Hackegem el sistema Construïm resistències, hem preparat un programa molt divers.
Dilluns 3 de març començarem a les vuit i mitja del matí amb una acció davant les portes del Mobile World Congress, a la Fira d’Hospitalet de Llobregat. A la tarda, seguirem amb unes jornades amb SomNuvol, on aprendrem sobre programar i lliure per la gestió d’entitats.
Dimarts 4 de març del vespre us convidem a una activitat molt especial, un pòdcast en directe amb la Turra,
sobre intel·ligència artificial i una actuació musical d’Alosa.
Dimecres 5 acabarem, com sempre, amb una tarda plena de conferències al CCBC, on parlarem de genocidi, extractivisme, drets laborals i molt més.
Mobile Social Congress
3, 4 i 5 de març
Canòdrom / CCBC de Barcelona
Un espai obert a la ciutadania, que ofereix una mirada crítica a l’actual model de producció i consum d’aparells electrònics i de les tecnologies de la informació i la comunicació, i una oportunitat per conèixer models i projectes alternatius basats en la sobirania tecnològica, la sostenibilitat i el respecte pels drets humans.
amb el gòTIC, canviem el món!
Amb motiu del Dia Mundial de la Justícia Social, que se celebra el dijous, 20 de febrer, hem elaborat una infografia interactiva amb 15 aplicacions que promouen alternatives en la Sobirania Tecnològica i el consum conscient i crític.
