Recentment, s’han fet públics els casos de tres dones (Granada, Biscaia i França) víctimes d’una estafa sentimental, amb un suposat Brad Pitt.
Així han patit una doble victimització: A la vergonya, el sentiment de culpa i la desconfiança que experimenten aquestes víctimes en descobrir l’engany, s’hi suma la humiliació provocada per les burles públiques. (vull saber més)
A vegades, els comentaris a les xarxes, esdevenen tan descarnats, despietats i cruels que al Tenim Una Missió d’avui ens proposem revisar aquests comportaments i assumim el repte de transformar aquestes actituds.
El problema
Amb l’arribada de l’era digital, el càstig no només es dona a tribunals o mitjançant institucions oficials, sinó també a l’esfera pública d’internet, on qualsevol persona pot ser jutjada, exposada i, en molts casos, condemnada per una col·lectivitat sense rostre. Aquest càstig social modern aprofita les eines digitals per exposar l’individu, deixant que la vergonya i l’aïllament siguin el càstig en ell mateix.
En lloc d’infligir dany físic, el càstig social actual a les xarxes busca despullar l’individu de la seva dignitat i posició dins de la seua comunitat. La cancel·lació, el linxament digital i l’exposició d’errors o comportaments considerats inapropiats s’utilitzen per avergonyir públicament i provocar el rebuig col·lectiu.
Conseqüències
Doble victimització: Les víctimes pateixen, d’una banda, l’engany de l’estafa sentimental i, d’altra, la càrrega emocional de la burla pública. Aquesta combinació pot empitjorar sentiments com la culpa, la vergonya i la desconfiança, fent més difícil la recuperació.
Impacte en la salut mental: La coexistència de sentiments negatius pot conduir a una deterioració de la salut mental, augmentant el risc de depressió i altres problemes emocionals. La reacció pública, amb el seu to insensible, actua com a factor amplificador del patiment. Convertint-lo en significatiu i durador i contribueix a generar inseguretat emocional, baixa autoestima i en casos extrems, suïcidi per no disposar de les eines psicoafectives adequades per afrontar aquestes situacions.
Cultura digital tòxica: Les xarxes socials han convertit la difusió de comentaris malintencionats en una pràctica habitual, contribuint a la normalització d’actituds agressives i deshumanitzadores que, a més, poden incentivar futurs comportaments similars.
Propostes de solució
Per a les víctimes
- Cercar suport professional: L’atenció psicològica pot ser clau per gestionar els sentiments de culpa, vergonya i desconfiança, ajudant a reconstruir la confiança en si mateixes.
- Recolzar-se en xarxes de suport: Compartir l’experiència amb persones de confiança o unir-se a grups de suport pot proporcionar una xarxa d’ajuda i comprensió essencial per al procés de recuperació. Explica el què et passa a un familiar, un amic o una persona del teu entorn. També pots contactar amb el telèfon Infància Respon (116 111), el telèfon d’atenció a la violència masclista (900 900 120) o el telèfon 061 d’atenció al suïcidi.
- Gestionar l’exposició a les xarxes: Limitar el temps davant de comentaris destructius i utilitzar les eines de moderació o denúncia que ofereixen les plataformes pot minimitzar l’impacte emocional negatiu.
- Denuncia l’estafa. Això permetrà que altres persones siguin víctimes dels mateixos trucs i que les autoritats puguin acabar amb una activitat en línia que és il·legal.
- Poseu-vos en contacte amb el banc per intentar recuperar els diners perduts o impedir que es facin transferències de diners.
- Presenta una denúncia en una comissaria dels Mossos d’Esquadra o a través del Canal Denunciar del Web dels Mossos mossos.gencat.cat/ca/temes/denuncies/index.html
- Denuncia l’estafa a la plataforma o l’aplicació de cites, des de la qual s’ha comunicat amb l’estafador. En eliminar el perfil contribuirà a protegir els altres.
Per prevenir aquestes actituds en el futur
- Fomentar la responsabilitat en línia: La societat civil i els governs han d’exigir que les plataformes han d’implementar i fer complir polítiques més estrictes contra el ciberassetjament, assegurant que els continguts malintencionats siguin ràpidament eliminats.
- Campanyes de sensibilització: Iniciar iniciatives públiques que mostrin l’impacte real de les burles i el ciberassetjament, així com històries de superació, pot ajudar a transformar les actituds socials.
- Participació ciutadana activa: Animar els ciutadans a denunciar comportaments abusius i a rebutjar públicament el ciberassetjament i l’escarni contribueix a fomentar una cultura digital basada en el respecte i la solidaritat.
- Promoure una cultura de respecte digital: Educar i sensibilitzar els usuaris sobre les conseqüències de la burla i el ciberassetjament pot contribuir a la creació d’un entorn més empàtic i respectuós.
a https://www.scielo.sa.cr/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1659-41422021000200172

La cultura de pau digital
Albert Caramés Boada, director de FundiPau (Fundació per la Pau)
Existeix una cultura de pau digital? Veient com evoluciona el món digital considereu que es fa necessària? Amb quins principis?
La cultura de pau digital està en construcció, és un fenomen que va tan summament ràpid, àgil i que s’ha multiplicat de manera tan exponencial les darreres dues dècades que sempre sembla que anem a darrere de tota aquesta evolució tecnològica, però no només aquesta evolució, sinó aquesta manipulació i instrumentalització per part de grans corporacions.
L’ús i abús que es fa des de X o des de meta són els grans exemples del respecte on la creació algorítmica, el servei d’interessos ideològics o empresarials específics ens porten a mostrar-ho.
Creiem que s’està creant aquesta cultura de pau digital, que estem veient i que hi ha moltíssimes iniciatives que no només volen promoure, divulgar un ús pacífic de les xarxes, una construcció de pau i resolució de conflictes a l’esfera digital, sinó que també volem abastar diverses esferes de violència estructural que poden portar problemàtiques, ja sigui l’ús compartit de la informació com la compartició d’informació rigorosa, però especialment que porti una transformació justa i positiva de les nostres societats i que fugi de tota mena de violències.
fundipau.org/pacifiquemlesxarxes
Com a usuaris de les xarxes socials tenim la responsabilitat d’interactuar com ho faríem al món real, sense la possibilitat d’amagar-nos darrere d’una pantalla. Des de FundiPau, volen promoure una participació en l’entorn digital més respectuosa, creativa i positiva, lluny de l’ambient crispat que, massa sovint, es produeix a les xarxes socials. És hora de reflexionar sobre alguns dels nostres comportaments.
Albert Caramés Boada, director de FundiPau (Fundació per la Pau)
Què va motivar el llançament de la campanya Pacifiquem les xarxes socials? De què es tracta?
El 2019 a Fundipau fèiem una reflexió que ja portàvem deu anys amb un auge de les xarxes socials com a instrument d’entitats, empreses i administració per comunicar i comunicar-se.
Això, com veiem, sis anys després veiem que ens està posant a un ús i abús de la desinformació i dels discursos d’odi.
Així, prèvia a la pandèmia, vam iniciar la iniciativa Pacifiquem les xarxes socials.
Una sèrie de 15 reflexions, així com 10 recursos animats per saber i per divulgar com ens agradaria que poguessin pacificar les xarxes socials, contribuint també una cultura de pau a l’esfera en línia.
Demanem, entre moltes altres coses, fer un ús rigorós d’aquestes xarxes, aportant informació veraç i contrastada,
tenir un to respectuós i empàtic, especialment amb aquells contraris, amb els que no compartim les opinions i, sobretot, demanem, lògicament, tractar com ens agradaria que nosaltres ens tractessin i com ho voldríem fer de manera presencial.
Adhesius (Stickers): entre l’humor i el ciberassetjament
La mare que va convertir la filla en un mem mundial (i ara se’n penedeix) Via diari ARA
Aquests elements visuals, junt amb els mems, permeten expressar emocions i idees amb humor, expressió i creativitat, facilitant interaccions més properes entre usuaris.
Tanmateix, un ús inadequat pot servir per difondre continguts sexuals o violents, els discursos d’odi, la vulneració de la privadesa, convertint-se en eines d’escarni i ciberassetjament.
És essencial promoure un ús conscient i respectuós dels adhesius i mems, evitant qualsevol acció que pugui danyar altres persones i reconeixent les possibles conseqüències legals d’un ús inadequat.

Per evitar problemes i fomentar una activitat digital saludable, és important seguir algunes pautes en crear i compartir-los:
- Utilitza adhesius en què no surtin persones: quan hi apareix una persona, encara que no la coneguis, has de pensar en com el pot afectar. Usa preferiblement adhesius amb dibuixos, animals o personatges ficticis.
- Demana permís abans de fer fotos: Mai facis fotos d’amagat o amb males intencions, pregunta abans de fer-la i si t’arriba una foto inadequada: esborra-la.
- Consulta abans de convertir una foto en adhesius: Si penses a fer servir la imatge d’algú per fer un adhesius, pregunta-li si li resulta divertit i demana el consentiment abans de compartir-lo.
- Compartir en entorns segurs: Limita’t a grups reduïts i de confiança per evitar la viralització indesitjada.
- Elimina adhesius antics: Si un adhesiu ja no et resulta divertit o rellevant, elimina-ho de la teva galeria i anima els teus amics a fer el mateix.
- Evita compartir continguts crítics: No enviïs adhesius amb contingut sexual, violent o humiliant, especialment en grups grans o fora de context.
- Esborra i denuncia els adhesius ofensius: Si trobes adhesius creats amb intenció de danyar altres persones, elimina’ls immediatament i denuncia’n l’ús.
WEB. Redes con corazón
El projecte “Et poso un repte: #RedesConCorazón” s’adreça tant a centres d’escolars (col·legis i IES), com a associacions o projectes que treballin amb joves entre 12 i 18 anys que considerin important erradicar la violència entre iguals.
Fundació Gestió i Participació Social i la Comunitat de Madrid.
Ofereix el curs Digitalmente Responsables per fomentar l’ús responsable d’Internet i les xarxes socials.
Reflexionant sobre el punt número 8.
Si veiem una broma o crítica cap a les coses que apreciem, no cal que ens ofenguem o escandalitzem. Sense sentit de l’humor i ironia, i sense capacitat de distanciar-nos de nosaltres, la vida es fa molt pesada (i la fem als altres).
WEB. Humoristan
Museu digital de l′humor gràfic. Hi podràs trobar exposicions, informació i moltes imatges sobre aquest art popular.
Recull, guarda i difon l’obra dels autors d’humor gràfic, dels darrers cent cinquanta anys. Siguin escàners d’originals o de publicacions.

WEB. El Mundo Today
El Mundo Today és un diari satíric en línia publicat a Espanya creat el gener de 2009. La pàgina adopta l’estil de la premsa en línia encara que el contingut de la publicació és totalment fictici i humorístic, usant aquest format contextualitzat de premsa tradicional per crear la paròdia i sàtira.

AGENDA. al gòTIC, ens agrada la ràdio!
📅 Data: 11, 18 i 25 de febrer.
⏰ Hora: De 16.45 a 18.00 hores.
📍 Lloc: gòTIC Ajuntament de Tàrrega
Amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. (13 de febrer)
Taller per descobrir les opcions del consum d’àudio digital: pòdcasts, ràdios en línia i plataformes musicals. Aprendrem a utilitzar aplicacions per accedir a continguts d’àudio gratuïts i de qualitat, i descobrirem com crear la nostra pròpia biblioteca sonora personalitzada.
