Fa uns dies, el titular cridaner El gran fiasco de las pantallas en la educación, a La Lectura de El Mundo, em va cridar l’atenció.

La periodista Olga R S. Martin exposa la determinació dels responsables del màster de Management del IESE, de la Universitat de Navarra, d’obligar l’alumnat a comprometre’s per contracte a deixar els dispositius electrònics dins de les motxilles.

Una realitat que ja fa uns dies tractàvem al Tenim Una Missió i que reprenem dedicant una segona secció a aquest repte.

Context.

Cada vegada són més els estudis, veus i evidències sobre la influència negativa de l’ús de dispositius mòbils en els infants, adolescents i joves menors d’edat. I de com pot afectar a la seua socialització, a l’aprenentatge, la concentració i a la salut i el benestar (descans, addiccions, sedentarisme i autoestima)

També els exposa a una sèrie de riscos com l’exposició a continguts inapropiats per a la seva edat, el ciberassetjament…, sense tenir el criteri i la capacitat per fer-hi front.

Cal recordar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no passar més de 2 hores diàries utilitzant pantalles.

L’estudi. Enquesta d’hàbits de salut

La Diputació de Barcelona va presentar ahir aquest informe que recull els usos d’internet i pantalles en adolescents, a partir de l’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart d’ESO de la província de Barcelona.

Destaquem algunes dades reveladores / inquietants. Com ara que el 36% dels alumnes d’aquesta edat fan servir el mòbil més de 3 hores al dia, i un 35% entre 1 i 3 hores diàries.

A més, un de cada quatre (24%) juga a videojocs més de 2 hores diàries, i el 34% hi juga entre 1 i 2 hores diàries. Pel que fa a la visualització en línia de sèries, pel·lícules, etc., el 40% hi dedica entre 1 i 2 hores diàries, i el 26% més de 2 hores.

🗎 Llegeix l’Informe d’Enquesta d’hàbits de salut a alumnes de quart de l’ESO de la província de Barcelona (2022)

L’estudi. A escala local.

El professorat de l’Escola Santa Creu (d’Anglesola) ja fa temps que estem molt preocupats pel tema dels mòbils de l’accés en edats cada vegada amb més primerenques i de l’ús o mal ús que se’n dona.

Per aquest motiu, ja fa alguns cursos, que en els articles que compartim a les famílies mensualment, sempre n’incloem sobre el perill i el greuge que causen les pantalles en els infants.

A la web de l’escola també tenim penjada una Guia per a Famílies Cruels i Malvades elaborada per a la cooperativa Som Connexió, l’objectiu de la qual és acompanyar-los en l’educació dels seus infants referent a la tecnologia mòbil.

A més a més, fa dos cursos, vam convidar una psicòloga per a fer una xerrada per a les famílies també per a conscienciar-les del que suposa donar un mòbil als seus fills i filles. Una altra activitat que fem cada any és un taller dels Mossos sobre ciberseguretat per a l’alumnat de cicle superior.

Tot això que hem anat fent i a més a més el fet d’haver llegit i escoltat psicòlegs, psiquiatres, neurocientífics i experts sobre el tema ens ha portat que aquest any hem pres la decisió que a partir d’aquest curs l’alumnat infantil no faci cap activitat ni amb tauletes ni amb ordinadors.

En lloc d’això hem posat una estona més de música a la setmana perquè entre altres beneficis va molt bé pels aprenentatges i la rebuda per part de les famílies ha estat positiva.

Al centre també fem una sessió quinzenal de cultura digital de primera a sisè en què es pretén, entre altres coses, educar els infants a ser crítics i fer un bon ús de les noves tecnologies.

Per acabar de dir que no està permès portar mòbil a la nostra escola. En els casos d’aquells infants més grans, que són les famílies que volen que em portin, potser perquè ja van sols a casa i així se senten més segures, quan arriben a l’escola el deixen apagat a la direcció i quan marxen el recullen i aquest fet tampoc ha comportat cap conflicte.

La iniciativa: Adolescència lliure de mòbil

Per això, van apareixent iniciatives de base que busquen donar resposta a la preocupació de les famílies i centres educatius davant aquest repte.

Una d’aquestes és la iniciativa Adolescència lliure de mòbils. Gestada al barri del Poblenou de Barcelona, i que s’ha estès arreu del país. Aquesta busca empoderar les famílies i promoure un pacte social perquè el màxim nombre de famílies endarrereixin el lliurament del primer telèfon intel·ligent als seus fills i filles.

El passat 1 de novembre, i després d’una trobada presencial fundacional, han fet públic un comunicat en el qual manifesten “que les famílies han de poder decidir quan donar un dispositiu als seus fills, tenint en compte la seva salut i benestar, i que l’actual pressió social —que imposa tàcitament el lliurament d’un mòbil en arribar a l’institut— coarta tota llibertat de decisió sobre l’educació dels nostres fills i filles.” 

També reclama arribar a un nou consens social respecte a l’ús de dispositius intel·ligents en cas dels menors i generar consciència crítica en les comunitats educatives i les famílies. Forçant a les institucions perquè es reguli l’ús de dispositius mòbils i de pantalles en l’àmbit escolar. 

El document, també enumera les raons per justificar el retard en el lliurament dels dispositius i l’ús de pantalles en menors de setze anys. 

🗎 Llegeix el comunicat: “Poblenou Adolescència lliure de mòbils”

Amb criteri. Francina Solé

La iniciativa Adolescència Lliure de Mòbils és sobretot un grup de famílies, també docents, per compartir recursos, inquietuds, propostes, solucions sobre aquesta realitat que és que quan un adolescent passa a l’institut té en general o ha de tenir en general un mòbil.

És un grup divers i ja des de persones que creuen que s’haurien de prohibir per llei fins a altres que creuen que és una qüestió d’educació i de donar eines per la gestió, però que no hi ha problema que el tinguin.

En qualsevol cas és complicat perquè el problema és que si tothom en té, és molt difícil ser l’única família que diu que no.

D’aquí que sí que hi ha un retard generalitzat a tenir mòbil als setze anys
aquesta pressió social disminuiria. I a partir d’un grup de famílies del Poblenou de Barcelona que van començar amb aquesta idea, es va fer una iniciativa a tot Catalunya que s’està autoorganitzant geogràficament.

A mi, m’agrada destacar que penso que es tracta d’un espai de debat on parlar de quines són les necessitats i si cal un mòbil per donar-hi resposta. Per exemple, si el que cal és trucar en cas d’emergència o gestionar la comunicació familiar no cal internet i xarxes socials.
I un telèfon que només truqui ja pot donar resposta a aquestes necessitats o com s’està plantejant en indrets petits que les botigues o fins i tot els espais municipals permetin als joves i adolescents fer trucades.

En canvi, si la necessitat és de relació de l’adolescent amb els seus companys i d’un espai d’expressió, la solució és més complexa, sobretot si és l’únic que no en té.

El grup d’Adolescència Lliure de Mòbils del Pla de Lleida està obert a tothom, però el grup, en principi, Segrià, Garrigues, Noguera, Segarra, Urgell i Pla d’Urgell, pretén ser de moment aquest punt de trobada on es comparteixen recursos: Hi ha hagut un pediatre que ha ensenyat formació, advocats, llibres, vídeos, espai de reflexió.

S’estan organitzant grups locals, sigui per centre educatiu o també, per exemple, per municipi. S’està muntant un grup a Tàrrega per iniciatives més pròpies del vostre poble, per vehicular-les.
Del que s’està fent, una que està prenent força, és fer un compromís de les famílies a 6è de primària per tal que no tinguin telèfon intel·ligent a primer i que aquelles famílies que optin per aquesta opció no se sentin tan soles.
També s’està fent un llistat d’institut on es permeten i on no es permeten mòbils i s’està organitzant una trobada presencial.

Però, sobretot, jo crec que el que s’està fent és generar debat, posar la qüestió sobre la taula. Des del respecte dels diferents punts de vista, però també amb el sentiment de moltes famílies, que la pressió per tenir mòbil a dotze anys es podria reduir si se’n parla i si s’arriba a acords.

Una altra solució? Sobreviure amb equilibri i acompanyament.

Fa un parell d’anys, atenent la invitació del Pla Educatiu d’Entorn de Tàrrega, ja vam mantenir una trobada virtual per reflexionar sobre aquesta qüestió amb la comunitat educativa i les famílies.

Entre les referències compartides, ressonava les paraules de Jordan Shapiro, reconegut per les seues aportacions sobre criança, educació, gènere i tecnologia: Cal donar un mòbil a un nen abans dels tretze anys, quan encara es deixa aconsellar.”

Per això, és recomanable proposar models, espais i propostes per a un ús saludable, responsable, equilibrat i positiu de les tecnologies.

També no oblidar que l’ús de les tecnologies digitals en la pràctica educativa pot tenir un impacte positiu en l’alumnat. Però això requereix un acompanyament intensiu i oferir entorns digitals segurs, que afavoreixin l’aprenentatge, la creativitat, la col·laboració i la cooperació.

Pots recuperar la presentació, amb consells i estratègies, aquí.

Recurs. El pacte familiar

Al web d’IS4K, pots trobar diferents models de contractes per establir unes normes i el compromís de complir-les en família. Si tots hi estem d’acord, resultarà més fàcil!

A través d’aquests pactes podem establir normes per fer servir els dispositius mòbils, les consoles i les xarxes socials, en família.

🗎 Entra al recurs ‘Pactos familiares para el buen uso de dispositivos‘

Última trucada. divendres temàTIC:
Saps que passa amb les dades digitals?

Què passa quan acceptes les condicions d’ús i o dones permís a una aplicació? Qui, com, perquè, per a què es recol·lecten i s’utilitzen les nostres dades digitals? 🤯

🎯 Al gòTIC, arriba un nou divendres temàTIC!

Reflexionarem sobre com les dades massives (big data) estan transformant les societats, la ciència i l’economia, la participació…, i com poden afectar el nostre criteri, el comportament i a la privacitat. També aprendrem a minimitzar els nostres rastres digitals.

📆 QUAN? 10 de novembre, d’11.30 a 13.00 hores
📍 ON? Modalitat d’aula virtual, a través de videoconferència.
✏ INSCRIU-T’HI ARA Inscripció gratuïta i oberta a tota la ciutadania