Context

Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, és una ciutat situada a la Plana de Lleida, amb una superfície municipal de 88,36 km² i una posició de centralitat territorial dins de Ponent.

El terme municipal de Tàrrega, format per la ciutat i pels pobles d’Altet, Claravalls, Conill, la Figuerosa, Riudovelles, Santa Maria de Montmagastrell i el Talladell, aplega 19.614 habitants1. Aquest creixement demogràfic s’explica, en bona part, per l’arribada de població d’origen estranger, que representa el 27,17%, amb presència de 74 nacionalitats diferents. Les comunitats més nombroses procedeixen del Marroc, Romania, Ucraïna, Colòmbia, Bulgària, Senegal i Perú.

Des del punt de vista social, Tàrrega és una ciutat diversa i relativament jove. El 19,4% de la població son persones menors de 18 anys i el 17,0% tenen de 65 anys o més. Aquest fet introdueix reptes importants en àmbits com l’educació, la convivència, l’acollida, la participació, l’accés als serveis i l’acompanyament a les famílies.

La ciutat manté una identitat pròpia dins d’un entorn rural i agrícola, però també ha anat incorporant activitat industrial, logística, comercial i de serveis. Aquesta combinació explica part del seu paper com a capital comarcal: Tàrrega esdevé un centre de serveis, treball, cultura, administració i relació per a molts municipis de l’entorn.

Tàrrega també destaca per una forta tradició cultural, associativa i participativa. FiraTàrrega n’és un dels principals símbols.

Aquesta vitalitat cultural conviu amb un teixit associatiu consolidat, articulat també a través d’espais com AgEnTa, l’Agrupació d’Entitats de Tàrrega, i el Centre d’Entitats de Tàrrega, que connecten associacions diverses de la ciutat i faciliten la cooperació entre elles.

Alhora, el municipi compta amb una presència significativa d’entitats del tercer sector social, que treballen en àmbits com la inclusió, l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat, la discapacitat, la salut mental, l’acció comunitària i la cohesió social, contribueixen a fer de Tàrrega una ciutat més inclusiva i amb una forta xarxa de suport comunitari.

En aquest context, el gòTIC s’entén millor no només com un servei tecnològic, sinó com una peça dins d’una ciutat diversa, activa i en transformació. Una ciutat amb creixement demogràfic, pluralitat cultural, necessitats socials complexes, una vida associativa intensa i una forta vocació comunitària.

És en aquest terreny on la tecnologia deixa de ser només una qüestió d’eines i es converteix en una qüestió de drets, vincles, autonomia i participació ciutadana.