L’actual Centre d’Entitats de Tàrrega ocupa l’espai de l’antic Bar del Nord, situada a la cantonada entre el carrer del Segle XX i el carrer de Sant Pelegrí. L’establiment es construí arran de l’arribada del tren a Tàrrega, l’any 1860, i estava vinculat a l’activitat ferroviària gestionada per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España —coneguda habitualment com la Companyia del Nord.

Després de la guerra, davant de la cantina, s’hi establí la parada de la línia d’autobús de Tàrrega al Balneari de Vallfogona de Riucorb, servida per l’empresa d’Ezequiel Rufes. Aquesta línia funcionà fins a l’any 1974, quan se’n tancà el servei.

Posteriorment, durant la dècada de 1970, l’Ajuntament adquirí els terrenys i els cedí a la Societat Estatal de Correus i Telègrafs (Correos) per construir-hi l’edifici de Correus, Telègrafs i Caixa Postal d’Estalvis. L’immoble s’inaugurà el 30 de març de 1981 i romangué obert al públic fins al 2003, any en què el servei es traslladà a les actuals oficines del carrer de Sant Pelegrí.
Després d'uns anys d'abandó, l’Ajuntament recuperà la propietat de l'antic Edifici de Correus. L’edifici es va rehabilitar a partir de l’any 2006 per adequar-lo com a equipament per a la prestació de diferents serveis municipals i comunitaris.

Inicialment, va acollir el gòTIC Ajuntament de Tàrrega Més endavant, amb el temps, s’hi han anat instal·lant més d’una vintena d’associacions cíviques, culturals i esportives del municipi. Actualment, l’equipament també incorpora dependències de les àrees municipals de Participació Ciutadana i Pobles Agregats.

L'edifici de colors.

L'any 2007 dugué a terme la intervenció artística de Carmina Castelló i Bepo Santmartí, que transformà completament la imatge exterior de l'edifici i modificà de manera notable el perfil urbà de la ciutat. Les façanes es revestiren amb una composició de colors vius, basada en mòduls geomètrics que recorden els vitralls contemporanis i que trenquen amb la monotonia cromàtica de l'entorn urbà. La intervenció prenia com a referència el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó (MUSAC). El projecte nasqué amb la voluntat explícita de revitalitzar visualment el centre de la ciutat i d'introduir el llenguatge de l'art contemporani en l'espai quotidià.

Poc després, l'any 2008, a la façana orientada cap a la via del tren s'hi instal·là una de les peces de la mostra Kayart, d'Ermengol, coneguda popularment com «La cuca». La intervenció s'emmarcà en la participació de l'artista en el 7è Cicle d'Art Contemporani de Tàrrega.

Amb el temps, l’edifici s’ha convertit en un dels elements arquitectònics més identificatius del centre de Tàrrega i en un referent local de transformació urbana a través de l’art.

 

Gràcies al cronista Josep Castellà i Gené per la informació històrica.