Detectius de desinformació
Prova-ho · Detectius de desinformació
En aquesta activitat no n'hi ha prou amb dir si una informació et sembla certa o falsa.
Per a cada cas hauràs de descobrir què està passant i decidir què hauries de comprovar.
Pots trobar:
- informació falsa;
- informació esbiaixada;
- informació fora de context;
- un possible hipertrucatge;
- o un cas en què encara no tenim prou informació.
Cas 1 · Una notícia sorprenent
Reps per WhatsApp aquest missatge:
«URGENT! A partir de dilluns tots els supermercats hauran de tancar a les 18.00 h. Comparteix-ho amb tothom abans que ho esborrin.»
Abans de buscar res, respon:
- Quina afirmació concreta està fent?
- Sabem qui ho ha publicat?
- Hi ha alguna font?
- Quines paraules intenten provocar que reaccionem ràpidament?
- Què buscaries per comprovar-ho?
Important: no pots respondre «és fals» només perquè et sembli sospitós.
Cas 2 · Les mateixes dades, dos titulars
Una enquesta dona aquest resultat:
- 55 % a favor;
- 45 % en contra.
Dos mitjans publiquen:
Titular A: «La majoria dona suport a la proposta.»
Titular B: «Gairebé la meitat rebutja la proposta.»
Respon:
- Algun dels dos titulars és necessàriament fals?
- Quina dada destaca el titular A?
- Quina dada destaca el titular B?
- Ens provoquen la mateixa impressió?
- Què hauríem de llegir abans d'arribar a una conclusió?
Repte: escriu un tercer titular que intenti explicar les dades de la manera més neutral possible.
Cas 3 · La fotografia és real... però
A les xarxes socials circula una fotografia d'un carrer completament inundat.
El text que l'acompanya diu:
«Així està avui la ciutat després de la tempesta d'aquesta nit.»
La fotografia és real, però després descobreixes que es va publicar per primera vegada fa cinc anys i en una altra ciutat.
Respon:
- La fotografia és falsa?
- La informació que l'acompanya és correcta?
- Què s'ha canviat: la imatge o el context?
- Quines dades ens han permès descobrir-ho?
Conclusió: una imatge real també es pot utilitzar per desinformar.
Cas 4 · Un vídeo massa convincent
Circula un vídeo en què una persona coneguda sembla anunciar una decisió molt sorprenent.
La veu sembla seva, la cara es mou correctament i el vídeo té bona qualitat.
Respon:
- Podem assegurar que és real només perquè sembla real?
- Podem assegurar que és un hipertrucatge només perquè ens sorprèn?
- On buscaries el vídeo original?
- Comprovaries si altres fonts han recollit aquestes declaracions?
- Què podríem consultar de la persona o organització implicada?
La resposta correcta, de moment, pot ser simplement: «encara no ho sabem».
Ara classifica els casos
| Cas | Què està passant? | Quina prova buscaries? |
|---|---|---|
| 1 | ________________________ | ________________________ |
| 2 | ________________________ | ________________________ |
| 3 | ________________________ | ________________________ |
| 4 | ________________________ | ________________________ |
Repte final · Porta-ho al món real
En parelles, busqueu una informació que us generi dubtes. Pot ser una notícia, una publicació de xarxes, una fotografia, un vídeo o un missatge que circuli per Internet.
Seguiu aquests passos:
- Identifiqueu l'afirmació. Què diu exactament?
- Busqueu l'origen. Qui ho ha publicat primer?
- Comproveu la data i el context.
- Busqueu una altra font.
- Comproveu si alguna plataforma de verificació ja ho ha investigat.
- Decidiu: cert, fals, esbiaixat, fora de context, manipulat o no verificat.
Al final haureu de poder explicar a la resta del grup:
«Hem arribat a aquesta conclusió perquè hem trobat aquestes evidències.»
Recorda
No es tracta d'endevinar si una informació és falsa. Es tracta de saber què necessitem comprovar abans de donar-la per bona.