Els orígens del servei se situen l'any 2001, amb la creació del Punt Òmnia Tàrrega (dins la Xarxa Òmnia de la Generalitat de Catalunya) als baixos del Centre Obert Ondara, al carrer Migdia. En una època en què tenir ordinador i connexió a Internet no era habitual, aquell espai va nàixer amb la missió de facilitar l'accés tecnològic a les persones en situació de vulnerabilitat. Amb el temps, el projecte es va obrir a tota la ciutadania i va fer de la cultura lliure, el treball en xarxa i la participació comunitària alguns dels seus trets d'identitat.
L'any 2006, coincidint amb el trasllat a la nova seu, el servei va adoptar una identitat pròpia. El nom gòTIC neix de la unió de go (avançar) i TIC (tecnologies de la informació i la comunicació). La seva imatge, inspirada en el finestral gòtic del passeig dels Xiprers del parc de Sant Eloi, evoca una finestra oberta al coneixement i a les oportunitats digitals. Aquell canvi va consolidar el projecte i va reforçar l'aposta municipal per entendre la tecnologia com una eina d'aprenentatge, participació i transformació social.
D'aleshores ençà, els hàbits digitals han canviat profundament, però el gòTIC s'ha mantingut fidel a una certesa: el més important de la tecnologia són les persones.
Les persones al centre
La història del gòTIC s'explica a través de qui hi ha arribat per aprendre, resoldre dubtes, compartir coneixements o descobrir possibilitats; i també a través de les entitats, centres educatius i professionals amb qui hem compartit iniciatives i trams del camí.
L'impacte d'aquests vint-i-cinc anys no es mesura només en xifres d'activitats o participants, sinó en petits canvis de gran transcendència: el primer pas de qui s'atreveix a aventurar-se en un entorn nou, la satisfacció de superar un obstacle o una contingència o l'autonomia de qui aconsegueix fer per si mateix allò que abans requeria ajuda o generava dependència.
I, molt especialment, en les relacions que hem teixit sense la mediació constant d'aplicacions o xarxes: les preguntes compartides, les converses, el suport mutu i el reconeixement dels sabers i la singularitat de cadascú.
A poc a poc, l'espai ha evolucionat cap a una comunitat d'aprenentatge en què les persones no solament reben informació, sinó que aporten sabers i experiències i construeixen coneixement col·lectivament. Aquesta dimensió es va fer especialment visible durant la pandèmia. Mentre les desigualtats sociodigitals s'accentuaven, el gòTIC va procurar adaptar la seva activitat per continuar acompanyant i cuidant, també des de la telepresència. Aquella experiència va reforçar una idea plena de vigència: la tecnologia pot ajudar a cohesionar una comunitat, però no substitueix la proximitat ni les relacions humanes.
Noves bretxes sociodigitals
Si durant els primers anys el repte era l'accés i l'ús instrumental dels ordinadors i de la xarxa, més endavant vam adonar-nos que també calia fer-ne un ús competent i crític. Avui afrontem la bretxa digital de tercer nivell: les desigualtats en els beneficis que les persones obtenen de la tecnologia. Disposar d'accés i coneixements no garanteix poder aprofitar les mateixes oportunitats. Hi influeixen els recursos econòmics, les circumstàncies personals, les xarxes de suport i el disseny dels serveis digitals.
Cal qüestionar tant el mite dels nadius digitals com els prejudicis associats a l'edat. Créixer entre pantalles no garanteix saber cercar informació fiable, contrastar fonts, interpretar críticament els continguts o fer un ús saludable i segur de les tecnologies.
Als condicionants d'edat, formació, capacitat o llengua, s'hi afegeixen ara l'efecte dels algorismes, la dependència de les grans plataformes i l'expansió d'una intel·ligència artificial que pot obrir oportunitats, però també accentuar les escletxes existents o fer-ne emergir de noves.
Davant d'aquesta realitat, els espais públics, gratuïts i de proximitat com el gòTIC mantenim l'encàrrec essencial: oferir un lloc on preguntar sense por, experimentar, compartir experiències i rebre un acompanyament adaptat a cada persona.
La inclusió digital va més enllà d'estar connectat: cal aconseguir que el bon ús de la tecnologia es tradueixi en oportunitats reals, empoderament i benestar. I això és una tasca artesanal: acompanyar no és un procés mecànic, sinó un treball humà, fet amb cura, amb les mans i amb el cor, en què la tecnologia és una eina que facilita el procés, mai una finalitat en si mateixa.
Aprendre a viure, conviure i decidir
Avui el gran desafiament és que la ciutadania es relacioni amb la tecnologia amb consciència, autonomia, criteri i llibertat. La IA planteja interrogants sobre fiabilitat, privadesa, biaixos i presa de decisions; alhora, la concentració de serveis en grans plataformes ens convida a reflexionar sobre la sobirania digital i les eines lliures.
La digitalització de l'Administració ha de facilitar la relació amb els serveis públics, no esdevenir un obstacle per exercir drets. Això exigeix serveis comprensibles, acompanyament i canals alternatius d'atenció presencial per a qui no pugui o no vulgui utilitzar el mitjà digital. Així mateix, cal reforçar la capacitat de detectar estafes, protegir dades, combatre la desinformació i afrontar les violències digitals.
Aquests reptes conviuen amb el benestar digital, el dret a la desconnexió i l'impacte ambiental de la tecnologia, que ens demana un consum més responsable, la reparació i la reutilització. Els desafiaments són també educatius, socials i democràtics: ens obliguen a preguntar-nos qui decideix, qui controla les dades i qui se'n beneficia.
L'alfabetització mediàtica ha de formar una ciutadania crítica i autònoma, recordant que no tot es resol amb més tecnologia: de vegades, la millor resposta és simplificar un procediment o recuperar la conversa presencial.
Una finestra que continua oberta
El vintè aniversari de la seu coincideix amb els vint-i-cinc anys del projecte inicial i amb una etapa de renovació.
Aquesta efemèride ens convida a escoltar, revisar el que fem i adaptar-nos a la comunitat. El nostre propòsit continua sent oferir un espai de proximitat on tothom pugui descobrir les possibilitats de les tecnologies digitals, comprendre'n les limitacions i els riscos i desenvolupar les capacitats necessàries per utilitzar-les amb autonomia i criteri, sense deixar ningú enrere.
Celebrar aquests vint anys és donar les gràcies a totes les persones que han confiat en el gòTIC i l'han convertit en un espai viu, així com a les entitats i professionals amb qui hem compartit camí.
Hem vist canviar mobles, equips, sistemes i plataformes. Hem après, desaprès i ens hem hagut de reinventar. Però també hem descobert que no cal córrer darrere de cada novetat, que equivocar-se forma part d'aprendre i que un bon acompanyament pot transformar més que qualsevol innovació tecnològica.
Com a xerpa digital, acompanyar-vos en aquest recorregut ha estat i continua sent un privilegi. I si alguna cosa he après al llarg d'aquests anys és que el més valuós del gòTIC no són les tecnologies que hem explorat, sinó les persones amb qui hem compartit aprenentatges, experiències i camí.
Per molts anys, gòTIC! I per moltes finestres més per obrir i molts camins per recórrer plegades!
Ramon Oromí
Dinamitzador i responsable del gòTIC Ajuntament de Tàrrega