Quan trobem una informació a Internet, és molt fàcil començar a llegir directament el titular o el contingut.

Però abans de preguntar-nos «què diu?», ens convé fer una altra pregunta:

«Qui m'ho està dient?»

Conèixer l'origen d'una informació ens ajuda a entendre millor què estem llegint, amb quina finalitat s'ha publicat i què necessitem comprovar.

La pàgina no és la font

Una mateixa informació pot aparèixer en molts llocs diferents.

Per exemple, una pàgina pot explicar que s'ha publicat una nova convocatòria d'ajuts.

Però aquella pàgina pot haver obtingut la informació de:

  • l'administració que convoca l'ajut;
  • una notícia d'un mitjà de comunicació;
  • una nota de premsa;
  • una altra pàgina que també ho havia publicat;
  • una publicació a les xarxes socials.

Per això ens interessa descobrir d'on surt realment la informació.


1. Qui publica?

El primer pas és identificar qui és responsable del lloc o del contingut.

Pot ser:

  • una administració pública;
  • una empresa;
  • un mitjà de comunicació;
  • una universitat;
  • una associació o entitat;
  • una persona particular;
  • algú que no s'identifica clarament.

No cal memoritzar si un tipus de font és «bo» o «dolent».

La pregunta important és:

«És una font adequada per saber això?»

Per exemple, una botiga és una bona font per saber quin preu posa a un producte, però no és necessàriament una font neutral per decidir quin producte és el millor del mercat.


2. On puc descobrir qui hi ha darrere?

No sempre apareix escrit al costat del titular.

Busca pistes en diferents parts del lloc web:

  • Qui som;
  • Contacte;
  • Avís legal;
  • el peu de pàgina;
  • l'autoria d'una notícia o article;
  • la informació sobre l'empresa, institució o entitat responsable.

Recorda el que hem treballat abans: el peu de pàgina pot donar-nos pistes molt útils.


3. Mira també l'adreça

La barra d'adreces ens ajuda a saber en quin lloc web som realment.

Per exemple:

https://www.tarrega.cat/...

La part tarrega.cat ens ajuda a identificar el lloc web.

Quan seguim un enllaç, convé comprovar si:

  • continuem dins del mateix lloc;
  • hem entrat en un altre lloc web;
  • l'adreça correspon realment a l'organització que esperàvem.

Important: una adreça que sembla professional no garanteix per si sola que tota la informació sigui correcta.


4. Qui ha escrit el contingut?

El responsable del lloc web i l'autor d'un contingut no sempre són la mateixa persona.

En una notícia o article podem buscar:

  • el nom de l'autor o autora;
  • l'organització a la qual pertany;
  • si explica d'on obté la informació;
  • si enllaça documents o fonts.

També podem trobar continguts sense autoria personal, publicats directament per una institució o servei.


5. De quan és?

Una informació pot haver estat correcta quan es va publicar i haver quedat desactualitzada.

La data és especialment important quan busquem:

  • horaris;
  • preus;
  • terminis;
  • convocatòries;
  • normes;
  • requisits;
  • informació d'actualitat.

Busca si apareix:

  • la data de publicació;
  • la data d'actualització;
  • el període al qual fa referència la informació.

Una informació antiga no és necessàriament falsa. Pot ser simplement que ja no ens serveixi per respondre una pregunta actual.


6. Per què s'ha publicat?

Les pàgines web no existeixen totes amb la mateixa finalitat.

Un contingut pot voler:

  • informar;
  • explicar;
  • vendre;
  • convèncer;
  • entretenir;
  • aconseguir clics;
  • aconseguir una inscripció;
  • recollir dades.

La finalitat no ens diu automàticament si la informació és certa o falsa.

Però sí que ens ajuda a preguntar-nos:

«Per què m'estan explicant això d'aquesta manera?»


7. Com ho saben?

Aquesta és una de les preguntes més importants.

Quan una pàgina fa una afirmació, podem buscar què utilitza per sostenir-la.

Per exemple:

  • dades;
  • documents;
  • estudis;
  • estadístiques;
  • declaracions;
  • fonts citades;
  • enllaços al document original.

Com més important sigui l'afirmació, més important és preguntar-nos:

«Puc veure d'on surt?»

Que una frase aparegui escrita en una pàgina web no és, per si sola, una prova.


No busquem una aparença de “web fiable”

Algunes idees poden enganyar-nos:

  • «Té un disseny molt professional.»
  • «Surt el primer a Google.»
  • «Té moltes fotografies.»
  • «Ho comparteix molta gent.»
  • «Està molt ben escrit.»
  • «Ho diu amb molta seguretat.»

Cap d'aquestes coses demostra, per si sola, que una afirmació sigui certa.

Ens interessen més les evidències que podem observar i comprovar.


Prova-ho · detectius de fonts

Obre gotic.tarrega.cat.

No responguis de memòria. Has de trobar una prova dins del mateix lloc web per justificar cada resposta.

  1. Qui és responsable del lloc web?
  2. On ho has trobat?
  3. Hi ha dades de contacte?
  4. On apareixen?
  5. Troba un contingut amb data.
  6. Qui l'ha publicat o signat?
  7. Quina creus que és la finalitat principal del lloc?
  8. Troba informació sobre els drets o la llicència dels continguts.

Repte: intenta respondre les vuit preguntes sense que el professor t'indiqui on has de clicar.


Ara canviem de font

Obre www.tarrega.cat.

Repeteix només aquestes quatre preguntes:

  1. Qui hi ha darrere del lloc?
  2. Com ho pots demostrar?
  3. Quina és la finalitat principal del lloc?
  4. On aniries per comprovar una informació publicada en aquest web?

Ara compara els dos llocs.

Quines pistes has utilitzat en tots dos? Quines eren diferents?


Posa't a prova · quina pista et serveix?

1. Vols saber qui és responsable d'un lloc web. Què et pot ajudar més?



2. Una informació és de 2021. Què podem concloure?



3. Una pàgina té un disseny molt professional. Això significa que...



4. Una pàgina afirma que «9 de cada 10 persones prefereixen aquest producte». Quina pregunta és especialment útil?




Material del curs IFCT45 · Competències digitals bàsiques
Ramon Oromí Farré · gòTIC Tàrrega · Ajuntament de Tàrrega
CC BY 4.0 · Versió 1.0 · Tardor 2026
Si detectes un error o tens una proposta de millora, fes-nos-ho saber.