08. Quan una informació ens pot enganyar
No totes les informacions problemàtiques són iguals.
De vegades una informació és directament falsa. Altres vegades parteix de fets reals, però els presenta de manera esbiaixada, incompleta o fora de context.
També podem trobar fotografies, vídeos o àudios manipulats amb tecnologia digital i intel·ligència artificial.
Aprendre a distingir aquests casos ens ajuda a no quedar-nos només amb el titular, la imatge o la primera impressió.
Notícia falsa
Una notícia falsa presenta com a real una informació que és falsa o inventada.
Pot incloure:
- fets que no han passat;
- dades inventades;
- declaracions que una persona no ha fet;
- documents falsos;
- imatges utilitzades per donar credibilitat a una història inventada.
Per exemple:
«L'Ajuntament regalarà 1.000 € a totes les persones que comparteixin aquest missatge.»
Si l'afirmació no correspon a cap anunci real i s'ha inventat, estaríem davant d'una informació falsa.
Important: que una informació sigui falsa no vol dir que nosaltres ho puguem saber només llegint-la.
Caldrà comprovar-la.
Notícia o informació esbiaixada
Una informació esbiaixada no ha de ser necessàriament completament falsa.
Pot utilitzar dades o fets reals, però presentar-los d'una manera que afavoreix una determinada interpretació.
Això pot passar quan:
- només s'explica una part dels fets;
- s'omet informació important;
- es destaquen unes dades i se n'amaguen unes altres;
- s'utilitza un titular exagerat;
- s'escullen paraules que fan valorar positivament o negativament una situació;
- es presenta una dada sense el context necessari.
Per exemple:
Imaginem que en una enquesta:
- un 55 % respon que sí;
- un 45 % respon que no.
Un titular podria dir:
«La majoria dona suport a la proposta.»
I un altre:
«Gairebé la meitat rebutja la proposta.»
Les dues frases poden partir de les mateixes dades, però posen el focus en aspectes diferents.
Per això no n'hi ha prou amb preguntar:
«És cert o és fals?»
També ens podem preguntar:
«M'estan explicant tot el context?»
El titular també pot esbiaixar
Moltes persones només llegeixen el titular abans de compartir una informació.
Un titular pot:
- simplificar massa una informació;
- exagerar-ne una part;
- eliminar matisos;
- intentar provocar sorpresa, por o indignació;
- donar una impressió diferent de la que ofereix el text complet.
Per això convé no quedar-se només amb el titular.
Informació fora de context
Una informació pot ser real i, al mateix temps, resultar enganyosa perquè s'ha tret del seu context original.
Per exemple:
- una notícia antiga compartida com si fos actual;
- una fotografia d'un altre país presentada com si fos del nostre municipi;
- una frase real d'una entrevista, però retallada de manera que en canvia el sentit;
- un vídeo real del qual només es mostren uns segons.
En aquests casos, el contingut original pot ser real, però la manera com es presenta ens pot portar a una conclusió equivocada.
Per això és important comprovar:
- la data;
- el lloc;
- qui ho va publicar;
- què passava abans i després;
- la font original.
Hipertrucatge
Un hipertrucatge és una manipulació audiovisual creada amb tècniques d'intel·ligència artificial que pot fer que una persona sembli dir o fer coses que en realitat no ha dit ni ha fet.
En anglès sovint es coneix com a deepfake.
Pot afectar:
- vídeos;
- imatges;
- la cara d'una persona;
- la veu;
- moviments i expressions.
Per exemple, podem veure un vídeo en què una persona coneguda aparentment fa unes declaracions que mai no ha pronunciat.
El resultat pot arribar a semblar molt real.
Un hipertrucatge sempre vol enganyar?
No necessàriament.
Aquesta tecnologia també es pot utilitzar amb finalitats:
- creatives;
- cinematogràfiques;
- educatives;
- humorístiques;
- artístiques.
El problema apareix especialment quan es presenta un contingut manipulat com si fos real i no s'informa de la manipulació.
Podem detectar un hipertrucatge mirant-lo?
Alguns continguts manipulats poden presentar errors visibles, però la tecnologia millora constantment.
Per això no és suficient confiar només en coses com:
- moviments estranys de la boca;
- ombres incorrectes;
- una veu poc natural;
- errors als ulls o a les mans.
Aquestes pistes poden ajudar, però la millor estratègia continua sent comprovar l'origen i el context.
Pregunta't:
- Qui ha publicat el vídeo?
- On apareix el vídeo original?
- Altres fonts han informat del mateix?
- La persona o organització implicada ha publicat aquella declaració?
- El vídeo està identificat com a recreació, paròdia o contingut generat amb IA?
No confonguis els conceptes
Notícia falsa: presenta com a real una informació falsa o inventada.
Informació esbiaixada: pot partir de fets reals, però els selecciona o presenta des d'un determinat punt de vista.
Informació fora de context: el contingut pot ser real, però s'utilitza en un moment, lloc o situació diferent de l'original.
Sàtira: utilitza humor, ironia o exageració i no pretén funcionar com una notícia convencional.
Hipertrucatge: és una tècnica de manipulació audiovisual que pot crear imatges, vídeos o veus molt realistes.
Un hipertrucatge és una tècnica. Una notícia falsa és un tipus de contingut. Un hipertrucatge es pot utilitzar per crear desinformació, però també per altres finalitats.
Prova-ho · què està passant?
Llegeix aquests casos i intenta identificar què hi ha darrere.
Cas 1
Una notícia afirma que demà totes les escoles del país tancaran. Busques la informació i descobreixes que cap administració ho ha anunciat i que la notícia s'ha inventat.
Què és?
→ Una notícia falsa.
Cas 2
Una notícia explica que l'atur ha baixat, però només mostra les dades dels mesos en què la situació ha millorat i no explica la tendència completa de l'any.
Què hauríem de vigilar?
→ Pot haver-hi una presentació esbiaixada de les dades.
Cas 3
Es comparteix una fotografia real d'una inundació de l'any 2019 afirmant que correspon a una tempesta que ha passat avui.
Què passa?
→ La fotografia és real, però està fora de context.
Cas 4
Circula un vídeo molt realista d'una persona coneguda fent unes declaracions. Després es descobreix que la cara i la veu s'han generat artificialment.
Què pot ser?
→ Un hipertrucatge.
Posa't a prova
1. Una informació conté dades reals, però n'omet unes altres que canviarien molt la interpretació.
2. Una fotografia real de fa sis anys es comparteix com si fos d'avui.
3. Un vídeo generat amb IA fa semblar que una persona diu una frase que mai no ha pronunciat.
4. Una pàgina inventa una notícia i la presenta com si hagués passat realment.
5. Un titular diu «Fracàs absolut», però el text explica que els resultats només han baixat lleugerament.
6. Veus un vídeo molt sorprenent d'una persona. Sembla perfectament real. Què pots concloure només mirant-lo?
Queda't amb aquesta idea
No tota la desinformació funciona inventant una història completament falsa.
També ens poden enganyar seleccionant només una part de la realitat, eliminant el context, canviant la data, utilitzant un titular exagerat o manipulant una imatge, una veu o un vídeo.
Per això, davant d'un contingut dubtós:
No endevinis → busca l'origen → recupera el context → contrasta → decideix.
Material del curs IFCT45 · Competències digitals bàsiques
Ramon Oromí Farré · gòTIC Tàrrega · Ajuntament de Tàrrega
CC BY 4.0 · Versió 1.0 · Tardor 2026
Si detectes un error o tens una proposta de millora, fes-nos-ho saber.