Qui es dedica a verificar informacions?

No sempre hem de començar una verificació des de zero.

Hi ha mitjans, plataformes i equips periodístics especialitzats en verificació de fets que investiguen informacions que circulen per Internet, xarxes socials, missatgeria o el discurs públic.

Aquests equips acostumen a:

  • identificar l'afirmació que es vol comprovar;
  • buscar-ne l'origen;
  • consultar dades i documents;
  • contactar amb fonts i persones expertes;
  • comparar diverses fonts;
  • explicar públicament com han arribat a la conclusió.

Quan ens arriba una informació dubtosa, podem comprovar si algun servei de verificació ja l'ha investigada.

A Catalunya

Verificat

És una plataforma catalana especialitzada en fact-checking. Verifica afirmacions del discurs públic i continguts que circulen per les xarxes socials, especialment en àmbits com la política, la ciència, la salut, el clima o les migracions.

Les seves verificacions expliquen les fonts utilitzades i poden classificar una informació com a verdadera, veritat a mitges, enganyosa, falsa o no comprovable.

3CatInfo Verifica

És el servei de verificació dels informatius de 3Cat.

Treballa buscant les fonts primàries, demanant aclariments a les parts implicades, consultant persones expertes i reunint informació de context.

També disposa de recursos i eines per aprendre a verificar fotografies, vídeos i altres continguts digitals.

A l'Estat espanyol

Maldita.es

És un projecte periodístic especialitzat en la lluita contra la desinformació.

Investiga continguts virals i afirmacions del discurs públic i explica les fonts i les evidències utilitzades durant la verificació.

Newtral

És un projecte periodístic centrat en dades, transparència i verificació.

Comprova tant afirmacions del discurs públic com continguts falsos o enganyosos que circulen per xarxes i plataformes digitals.

EFE Verifica

És el servei de l'Agència EFE dedicat a combatre la desinformació.

Publica verificacions sobre afirmacions, fotografies, vídeos i continguts que circulen per Internet i també permet que la ciutadania proposi informacions per verificar.

VerificaRTVE

És la unitat de verificació de RTVE.

Analitza continguts falsos que circulen per Internet, investiga el seu origen i explica com s'han difós. També ofereix recursos i eines de verificació.


Com els podem utilitzar?

Imagina que reps aquest missatge:

«A partir de demà WhatsApp començarà a cobrar 5 € al mes.»

Abans de començar una investigació completa pots:

  1. copiar algunes paraules importants de l'afirmació;
  2. entrar en un servei de verificació;
  3. utilitzar el seu cercador;
  4. comprovar si aquella informació ja ha estat investigada;
  5. llegir com han arribat a la conclusió, no només el titular.

També pots fer una cerca a Internet combinant algunes paraules de l'afirmació amb termes com:

verificat · verificació · fals · bulo · fact-check

Però compte...

Que no trobem una afirmació en aquestes plataformes no significa que sigui certa.

Pot ser que:

  • encara no l'hagin verificat;
  • tingui poca difusió;
  • sigui molt recent;
  • sigui una informació local;
  • no compleixi els criteris que utilitzen per seleccionar què verifiquen.

Per tant, les plataformes de verificació són una eina més dins del procés.

La pregunta continua sent:

«Quines evidències tenim?»


Prova-ho · busca una verificació

Tria una de les plataformes anteriors i busca una verificació que t'interessi.

Després respon:

  1. Quina afirmació estan comprovant?
  2. D'on havia sortit?
  3. Quines fonts han consultat?
  4. Han arribat a la font original?
  5. Quina conclusió han obtingut?
  6. Explica una de les proves que utilitzen per justificar-la.

No et quedis només amb l'etiqueta «cert» o «fals». Mira com s'ha fet la verificació.