Al Tenim Una missió d'avui us proposo analitzar com la música actual reflecteix la nostra relació amb el món digital. A través de dotze cançons publicades des del juny passat, us proposo explorar inquietuds que hi ha reflectides: com la dependència del mòbil, les xarxes socials, els algoritmes, la intel·ligència artificial, la cultura de la imatge, la pèrdua de vincles reals i la necessitat de desconnectar.
Les cançons mostren que la tecnologia no només canvia la manera com ens comuniquem, sinó també com estimem, recordem, ens mostrem i construïm la nostra identitat.
1. Seggi / Mundo Digital / Mundo Digital
La cançó ens parla de la vida dins d’un món digital. Ens convida a reflexionar la tecnologia deixa de ser només una eina i passa a convertir-se en un espai vital: ens comuniquem, estimem, ens mostrem i construïm identitat a través de pantalles.
Habitant la societat digital que crea connexió constant, però també pot generar distància emocional, dependència i una sensació de realitat filtrada per dispositius.
Societat digital: societat en què bona part de la vida social, laboral i afectiva passa per tecnologies connectades.
Identitat digital: imatge que una persona construeix d’ella mateixa a internet.
Hiperconnexió: estat d’estar sempre disponible, connectat o exposat a notificacions i estímuls digitals.
2. Marc Andurell / Un estiu com els d’abans / Single
Una cançó nostàlgica que contraposa els estius d’abans amb el present dominat per pantalles, xarxes socials i telèfons que absorbeixen l’atenció. La peça reivindica recuperar converses, carretera, amics, família i moments tranquils sense mediació digital.
Això ens porta a parlar de dependència del mòbil i de la necessitat de desconnexió digital: no critica només la tecnologia, sinó la manera com aquesta pot ocupar l’espai de la convivència real.
Dependència del mòbil: necessitat de consultar constantment el telèfon, fins al punt que interfereix en la vida social o emocional.
Desconnexió digital: decisió temporal de reduir o evitar l’ús de pantalles per recuperar presència i descans.
Relacions presencials: vincles que es construeixen cara a cara, sense passar necessàriament per dispositius o xarxes.
3. Andrés Obregón i Andrés Koi / Algoritmo
/28 d’agost de 2025
La cançó tracta molt clarament el poder emocional dels algoritmes. Malgrat la voluntat de superar una relació i girar full, l’algoritme li continua mostrant records, imatges i continguts que el mantenen enganxat. La pantalla es converteix en un espai on el passat reapareix sense permís.
Una prova de com les xarxes socials no són neutrals: ordenen el que veiem, reactiven desitjos i poden dificultar el dol afectiu.
La cançó també identifica l’algoritme com un mirall, que ens clou dins d'una bombolla.
Algoritme: sistema de càlcul que decideix quin contingut ens apareix segons dades, preferències i comportaments previs.
Addicció digital: ús repetitiu i difícil de controlar de plataformes o dispositius.
Memòria digital: rastre de fotos, vídeos, missatges i recomanacions que conserva o reactiva experiències passades.
4. Alvaro Soler / Apágame / El Camino
/26 de setembre de 2025
La cançó parla explícitament de viure dins d’una pantalla i demana apagar-se, és a dir, sortir del flux digital per tornar a la vida real. Soler ha vinculat el tema amb la necessitat de no viure massa atrapats en les pantalles i recuperar equilibri, autenticitat i experiències fora del món digital. Una peça que exposa la dependència de la pantalla, l’alienació tecnològica i la desconnexió com a forma de benestar emocional.
Alienació tecnològica: sensació de perdre contacte amb un mateix o amb la realitat per l’ús excessiu de tecnologia.
Pantallització de la vida: transformació de l’experiència quotidiana en una experiència mediada per pantalles.
Benestar digital: ús equilibrat de la tecnologia perquè no perjudiqui la salut mental ni les relacions.
5. Mazoni / Putes xarxes socials / Banderes per daltònics
Una cançó directa que expressa rebuig, cansament i frustració davant unes plataformes que condicionen la comunicació i la vida social. La cançó tracta les xarxes com un problema social: ens hi comuniquem, però alhora les odiem; ens connecten, però també generen dependència, soroll i malestar.
Xarxes socials: plataformes digitals on els usuaris publiquen, comparteixen i reaccionen a continguts.
Soroll comunicatiu: excés de missatges, opinions i estímuls que dificulta una comunicació profunda.
Economia de l’atenció: model en què les plataformes competeixen per retenir el màxim temps possible la nostra mirada.
6. Leiva / Hasta que me quede sin voz
La cançó és un autoretrat emocional en un món saturat d’imatges, consum audiovisual i pressió constant. Se centra en les seves consqüències quan s'en fa un mal ús: el desgast emocional, la pressió de l’era digital i la cultura de la imatge, que ens fa viure pendent de com ens veuen, de què consumim i de com convertim fins i tot el dolor en contingut.
Cultura de la imatge: societat on l’aparença visual i l’exposició pública tenen molt pes.
Hiperrealitat: realitat percebuda a través de còpies, pantalles i representacions que poden semblar més importants que l’experiència directa.
Consum digital: ús constant de continguts audiovisuals, xarxes i plataformes d’entreteniment.
7. YSY A & Evlay / Saturación Pop
(a partir de l'1.20) La cançó explora idea de saturació cultural: massa estímuls, massa modes, massa mètriques i massa pressió per estar sempre en línia i disponible. També fa una crítica a una indústria musical dominada per fórmules previsibles i buides i una cultura digital governada per algoritmes, likes i tendències, on l’autenticitat queda atrapada entre el mercat, les xarxes i la necessitat de visibilitat.
Saturació digital: excés de continguts i estímuls que provoca cansament o desorientació.
Likes: mètrica d’aprovació social que pot condicionar l’autoestima i la producció de contingut.
Tendència: contingut, estil o comportament que es popularitza ràpidament a través de plataformes.
8. Joaquina / Generación digital / Al romper la burbuja 2
/30 de gener de 2026Generació digital: generació que ha crescut amb internet, xarxes socials i dispositius mòbils com a part normal de la vida.
Sobreestimulació: excés d’informació, imatges i notificacions que dificulta la calma mental.
Autoimatge digital: manera com una persona es percep a si mateixa a partir del que mostra i rep a les xarxes.
9. Saratoga / Inteligencia Artificial (I.A.) / En Estado Puro
/11 de febrer de 2026Intel·ligència artificial: sistemes capaços de fer tasques associades a la intel·ligència humana, com generar textos, imatges, prediccions o decisions.
Intoxicació informativa: confusió provocada per un excés d’informació, sovint contradictòria o poc fiable.
Ètica de la IA: reflexió sobre com desenvolupar i utilitzar la intel·ligència artificial sense perjudicar les persones ni la societat.
10. Guillem Roma / Uno mismo
/24 de març de 2026Narcisisme digital: tendència a centrar la vida online en l’autopromoció i l’exhibició del jo.
Marca personal: construcció d’una imatge pública coherent per obtenir reconeixement social o professional.
Eixam digital: societat hiperconnectada però formada per individus cada vegada més aïllats. A les xarxes socials sembla que actuem col·lectivament, però sovint només reaccionem de manera fragmentada a estímuls, tendències, likes i algoritmes. (filòsof Byung-Chul Han)
11. Arc de Triomf / Parit als 90
/19 de març de 2026
Peça nostàlgica que contraposa el món analògic dels anys noranta amb el present hiperconnectat i marcat per la intel·ligència artificial. La cançó reivindica una manera de viure més tangible, menys accelerada i menys dependent de les pantalles.
Una defensa de l’essència analògica en una era dominada per la IA i com una expressió de la desconnexió emocional d’una societat hiperconnectada.
Obsolescència emocional: sensació que certes formes de viure, relacionar-se o recordar queden “passades de moda” en una societat que avança massa ràpid tecnològicament.
Memòria generacional: conjunt de records, símbols i experiències compartides per una generació, com haver crescut sense mòbils intel·ligents, xarxes socials o intel·ligència artificial.
Resistència analògica: actitud crítica que defensa espais, hàbits i relacions menys dependents de la tecnologia, com parlar cara a cara, escoltar música en formats físics o viure sense publicar-ho tot.
12. Jorge Drexler / ¿Cómo se ama? / Taracá
/7 de maig de 2026
La cançó tracta sobre la virtualització de les relacions. Planteja l’amor com si fos una cosa que cal aprendre amb instruccions, tutorials o enllaços. Això reflecteix una època en què fins i tot les emocions passen per plataformes, consells digitals i formes de mediació algorítmica. La pregunta “com s’estima?” passa de l'esfera íntima a ser també social: què passa quan busquem en xarxes la resposta a experiències humanes profundes?
Virtualització de les relacions: transformació dels vincles afectius en experiències mediades per pantalles, apps o xarxes.
Tutorialització de la vida: tendència a buscar instruccions digitals per resoldre experiències personals o emocionals.
Mediació digital: intervenció de plataformes, algoritmes o dispositius en la manera com coneixem, estimem o ens comuniquem.
I fins aquí aquesta missió d’avui.
La música ens ajuda a posar paraules i emocions a allò que sovint vivim sense adonar-nos-en: que estem més connectades que mai, però no sempre més a prop; que tenim més eines per comunicar-nos, però també més soroll; que podem mostrar-nos constantment, però això no vol dir que ens coneguem millor.
Com sempre us deixo el repte de discernir quin lloc deixem que les tecnologies digitals ocupin a la nostra vida.
Ara que arriba l’estiu, potser és un bon moment per apagar una mica les pantalles, recuperar converses llargues, estones sense pressa, música compartida i moments que no cal publicar per fer-los importants.