Aquest setembre, Cerveceros de España ha llançat una campanya amb una proposta aparentment senzilla: deixem una estona les pantalles i tornem a veure’ns. La campanya parteix de la idea que vivim en una societat hiperconnectada i reivindica les trobades presencials.
Per això, al Tenim Una Missió d'avui, reflexionem sobre si les pantalles ens estan fent veure menys i sobre què significa, realment, estar presents.
Veure'ns és la canya!
La campanya, amb format de micromusical, defensa el valor de les trobades presencials, les converses cara a cara i els espais compartits. Proposant el bar com a espai de convivència i socialització.
Estar connectats digitalment significa necessàriament estar més desconnectats personalment?
Realment estem tan connectats que ens hem deixat de veure?
Podem estar asseguts al costat d’una persona i, en realitat, estar molt lluny d’ella?
Fem una puntualització
Cerveceros de España afirma, en la presentació de la campanya, que passem més de cinc hores diàries connectades a Internet. La xifra forma part del context que l’entitat utilitza per justificar la necessitat de fomentar més trobades presencials.
Segons l’estudi Navegantes en la Red de l’AIMC, -L'associación para la investigación de Medios de Comunicación- els internautes a Espanya passen una mitjana de gairebé quatre hores al dia fent servir Internet, i més de quatre de cada deu asseguren que hi dediquen més de quatre hores diàries.
Segons Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) en los Hogares , de l’Institut Nacional d’Estadística, el 2025 el 92,5% de les persones d’entre 16 i 74 anys feia servir Internet cada dia a Espanya.
Això ens ajuda a verificar que la connexió digital ja forma part de la quotidianitat de pràcticament tota la població.
Connectats no vol dir acompanyats
A tu que escoltes o llegeixes aquesta publicació, et proposo un petit experiment.
Primer fes aquestes comprovacions:
- Quantes persones tens al WhatsApp?
- Quants seguidors tens a Instagram?
- A quants grups pertanys?
- Quantes notificacions has rebut aquest matí?
Probablement moltes.
I ara, amb quantes persones has tingut una conversa tranquil·la durant l’última setmana? Una conversa sense mirar el rellotge. Sense mirar notificacions. Sense contestar un WhatsApp a la vegada. Sense pensar què publicarem després.
Potser les dues respostes són molt diferents. Oi?
Podem tenir centenars de contactes i, en canvi, sentir que tenim poques persones amb qui parlar realment.
I això ens porta a una distinció important.
Connexió no és exactament el mateix que relació.
La tecnologia facilita extraordinàriament el contacte.
- Podem parlar amb algú que viu a l’altra punta del món.
- Podem mantenir una amistat a distància.
- Podem trobar persones amb els mateixos interessos.
- Podem construir comunitats que probablement no haurien existit sense Internet.
Per tant... Internet també crea vincles.
El problema apareix quan la connexió digital deixa de complementar la relació i comença a competir per la nostra atenció.
Quan el mòbil seu a taula
Imagineu una situació absolutament quotidiana.
Quatre persones queden per sopar.
Estan totes assegudes a la mateixa taula.
Però arriba una notificació.
Una persona mira el mòbil.
Al cap de trenta segons, una altra també.
Algú ensenya un vídeo.
L’altra persona aprofita per contestar un missatge.
I sense haver marxat ningú...
la conversa s’ha trencat.
Això té un nom. phubbing /fáβiŋ/. Aquest anglicisme està format a partir de la fusió de phone (telèfon) i snubbing (gerundi de to snub, menysprear).
En una conversa, acte d'ignorar l'interlocutor perquè s'està més pendent d'algun dispositiu mòbil o aparell electrònic.
Per cert, Termcat ens proposa utilitzar el terme absefonia.
Estar junts i estar presents
Podrem afirmar que hi ha una diferència entre estar físicament amb algú i estar realment amb aquella persona?
Aquí arribem al moll de l'os del Tenim d'avui. La presència.
Podríem definir-la de manera molt senzilla: prestar atenció conscient al moment, a les persones amb qui som i a allò que fem.
Passant d'aquella conversa en què parles mentre l’altra persona mira una pantalla i només diu: «Sí... sí...», «Clar...», «Mhm...» I al cap d’un moment: «Perdona, què deies?»
a aquella en què notes que l’altra persona t’està escoltant de debò.
Arribats aquí seria molt fàcil dir: «Abans parlàvem i ara tothom mira el mòbil.»
Però probablement aquesta és una explicació massa simple.
Perquè les relacions digitals també són relacions reals.
Per exemple:
- Una persona que estudia fora i parla cada nit per videotrucada amb la família.
- Un adolescent que troba en línia altres persones que comparteixen una afició molt minoritària.
- Una persona gran que utilitza WhatsApp per continuar parlant amb els fills i nets.
- Una amistat que es manté durant anys perquè existeix un grup de missatgeria.
- Una parella a distància.
- Una comunitat de suport.
Per tant: allò digital no és necessàriament menys humà.
Potser la qüestió no és si una relació passa per una pantalla, sinó si aquesta tecnologia està millorant aquella relació o l’està substituint?
Et proposo fer revisió de la relació amb la pantalla:
- Quan estic amb una persona, puc estar una estona sense consultar el mòbil?
- Quan agafo el mòbil, sé què hi vaig a fer o simplement l’he agafat automàticament?
- Després de passar una estona a les xarxes em sento més connectat amb altres persones... o simplement més informat sobre què han fet?
- Utilitzo la tecnologia per comunicar-me... o només per omplir qualsevol moment de silenci?
El repte que et proposo.
El Tenim Una Missió vol situar-se en la línia de ciutadania digital crítica: Per això, en la pròxima trobada amb algú que t’importi, deixa el mòbil fora de la vista durant vint minuts. No en mode silenci: fora de la vista. I observa si canvia alguna cosa en la conversa.
En conclusió.
Avui hem començat escoltant una campanya que ens deia que tornéssim a veure’ns.
I potser té raó en una cosa: necessitem espais per trobar-nos.
Però probablement no cal renunciar a cap d'aquests dos mons.
No hem d’escollir entre la vida digital i la vida real. Perquè la vida digital també forma part de la nostra vida.
Una videotrucada pot apropar-nos. Un missatge ens pot fer sentir acompanyats. Una comunitat digital pot convertir-se en una xarxa extraordinària de suport.
Però aquell mateix dispositiu també pot interposar-se entre nosaltres i la persona que tenim a mig metre.
I recorda. Tenim una missió: continuar connectades sense oblidar-nos d’estar presents.
No tot són males notícies: Suïssa prova una administració que pugui funcionar sense dependre de Microsoft.
Enguany ens proposem dedicar una estona a fer clic a titulars positius en l'àmbit digital.
La Cancelleria Federal Suïssa ha comprovat aquest setembre que és viable disposar d’un entorn de treball administratiu basat en programari lliure. La prova, anomenada BOSS, ha implicat 172 treballadors públics i ha assajat correu, calendari, documents, fitxers, xat i videoconferències. La conclusió és positiva: les funcions essencials poden funcionar amb alternatives obertes, tot i que encara hi ha obstacles tècnics i organitzatius.
El pas següent és més important: a finals de 2027, uns 3.000 treballadors federals haurien de poder utilitzar aquesta plataforma sobirana, especialment per a processos crítics i informació confidencial. No significa que Suïssa abandoni Microsoft 365; de fet, el continuarà fent servir. L'objectiu és tenir una alternativa real i preparada en cas de caiguda dels serveis, necessitat de tractar informació confidencial o eventual decisió de reduir la dependència d’un únic proveïdor.
La plataforma provada es basa en openDesk, un projecte impulsat pel centre públic alemany ZenDiS. Reuneix eines obertes per substituir les funcions habituals de Microsoft 365: documents, correu, calendari, videotrucades, xat, emmagatzematge i gestió de projectes.
Per què és transcendent? Perquè concreta la idea de sobirania digital i la fa possible: una administració pot continuar utilitzant tecnologia d'una multinacional, però hauria de conservar la capacitat efectiva de funcionar sense ella. L'estratègia suïssa parla de reduir dependències de fabricants i garantir que les funcions essencials continuïn disponibles si fallen els serveis al núvol de Microsoft.
Per ampliar:
- Comunicat oficial de la Cancelleria Federal — 2 de setembre de 2026
- Resultats complets de la prova BOSS — Cancelleria Federal
- Estratègia suïssa d'ofimàtica i sobirania digital 2025–2030
- Què és openDesk i quines eines integra
- Qui hi ha darrere d'openDesk: ZenDiS
- Microsoft 365 dins l'Administració Federal suïssa