Explorem com la desinformació i les xarxes socials poden distorsionar la memòria històrica del franquisme i com podem preservar-la i transmetre-la a les noves generacions.
El 15 d'octubre, Catalunya commemora el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i de la Repressió de la Dictadura Franquista. La data coincideix amb l'aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el 1940.
Amb motiu d'aquesta commemoració, al Tenim una missió ens fem una pregunta: en plena societat digital, es pot esborrar la memòria d'un poble?
Avui explorem com les xarxes socials poden distorsionar el passat i, alhora, com la tecnologia ens ajuda a preservar testimonis, recuperar documents, identificar víctimes i transmetre la memòria històrica a les generacions futures.
«Amb Franco es vivia millor»: la nostàlgia a les xarxes
Una investigació de Maldita.es i Facta, publicada el 9 d'octubre de 2025, va estudiar més de 500 publicacions de sis plataformes digitals que exaltaven Franco, Mussolini o Hitler. L'estudi identifica recursos que presenten aquests règims d'una manera idealitzada o descontextualitzada.
- Nostàlgia: comparar problemes actuals amb una imatge selectiva d'un passat suposadament més segur o pròsper.
- Humor i entreteniment: fer servir mems, música i muntatges atractius per normalitzar determinats missatges.
- Descontextualització: destacar una obra pública, una dada econòmica o un record personal sense explicar la resta de circumstàncies.
- Repetició: difondre missatges similars una vegada i una altra, cosa que pot afavorir que ens resultin familiars.
La nostàlgia del franquisme entre els joves
Per què alguns joves idealitzen una dictadura que no han viscut? El documental La nostalgia de Franco entre los jóvenes, produït per ARTE.tv, explora el ressorgiment de la nostàlgia franquista i recull diferents testimonis sobre la memòria de la dictadura i la democràcia actual.
Font: ARTE.tv Documentales (2025). Durada: 31 minuts. Veure el documental a YouTube (disponible fins al 20 de novembre de 2026)
A la Ràdio reproduïm la versió curta accessible des d'aquí
Un altre estudi, Nostalgia Pop: Análisis de la representación del franquismo en TikTok, de la Universitat de València (2026), va examinar 283 vídeos relacionats amb el franquisme. N'analitza les representacions nostàlgiques, però no demostra per si sol que aquests vídeos canviïn les opinions dels espectadors.
La qüestió no és que un vídeo breu sigui necessàriament fals. El risc apareix quan quinze segons volen explicar quaranta anys d'història sense fonts, sense matisos i sense context.
Com podem detectar una falsedat històrica?
Quan ens arriba un vídeo, una fotografia o una afirmació sorprenent sobre el passat, podem seguir quatre passos senzills abans de donar-la per bona o compartir-la.
1. Busca la font original
D'on surt la informació? Comprova si es basa en documents oficials, registres, cartes, fotografies, premsa de l'època o testimonis. Recorda que una font antiga també pot contenir errors o propaganda.
2. Consulta la recerca històrica
Busca què expliquen els historiadors, les universitats, els museus i els arxius. No totes les fonts tenen el mateix rigor i una sola publicació no sempre és suficient per resoldre una qüestió.
3. Recupera el context
Pregunta't qui ha publicat la informació, quan es van produir els fets, què hi falta i si el text que acompanya una imatge descriu realment allò que mostra. Una fotografia autèntica també pot utilitzar-se per transmetre un missatge enganyós.
4. Contrasta abans de compartir
Compara fonts independents. Si no pots confirmar una afirmació, evita presentar-la com una certesa. I si descobreixes que és falsa o incompleta, explica com ho has comprovat.
Contranarratives: respondre amb evidències, no amb més propaganda
Una contranarrativa qüestiona un relat fals, manipulat o incomplet amb informació contrastada. No consisteix a respondre «tot era pitjor» quan algú afirma que «tot era millor». Consisteix a investigar, aportar documents, escoltar testimonis i explicar allò que el missatge original ha deixat fora.
Podem distingir dues estratègies complementàries:
- Contranarrativa: parteix d'una afirmació que ja circula i n'assenyala els errors, les omissions o les contradiccions. Per exemple, contrastar una publicació que nega la repressió franquista amb documentació històrica.
- Narrativa alternativa: explica una història pròpia, rigorosa i poc coneguda sense haver de reproduir primer el missatge que vol contrarestar. Per exemple, recuperar la vida d'una persona que va patir la repressió, a partir de documents i testimonis.
El Consell d'Europa proposa aquestes dues estratègies en el treball educatiu contra els discursos d'odi. Aplicades a la memòria democràtica, ens recorden que no n'hi ha prou amb desmentir: també cal preservar i explicar històries documentades.
Tres recursos digitals per recuperar la memòria
Banc de la Memòria Democràtica
És un cercador de fons documentals que permet investigar persones, llocs, procediments judicials militars, víctimes, fosses i altres aspectes de la memòria democràtica. Ens ajuda a passar de les afirmacions genèriques als noms, les dates i les evidències.
Explorar el Banc de la Memòria Democràtica.
Memorial Democràtic
A més de promoure arxius i projectes de recerca, ofereix exposicions, publicacions, activitats i recursos educatius per interpretar el passat amb rigor i una mirada crítica.
Visitar el Memorial Democràtic.
Banc Audiovisual de Testimonis
És l'arxiu d'història oral del Memorial Democràtic. Reuneix entrevistes sobre la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura, l'exili, la lluita per les llibertats i la Transició. Les veus de les persones protagonistes ens permeten acostar-nos a experiències que no sempre queden reflectides en els documents administratius.
Conèixer el Banc Audiovisual de Testimonis.
Escoltar una experiència en primera persona ens ajuda a connectar les dades històriques amb les persones. Compartim un fragment del testimoni del targarí Ramon Castellà Roca, conservat al Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic.
Obre el vídeo en una pestanya nova.
Els testimonis han de ser interpretats en el seu context i contrastats amb altres fonts.
50 raons de per què amb Franco NO es vivia millor
Com podem respondre a les afirmacions que idealitzen la dictadura franquista sense caure en una altra simplificació?
La XTEC posa a disposició de la comunitat educativa el recurs «50 raons de per què amb Franco NO es vivia millor. Les mentides de Franco», elaborat pel grup de treball Guerra Civil, Exili i Memòria democràtica dels Camps i Entorns d'Aprenentatge.
El material consta de 50 targetes de doble cara. En una cara apareix una afirmació habitual sobre el franquisme, com ara «Franco creó los pantanos» o «Con Franco no había corrupción». A l'altra, s'ofereix una explicació contrastada i una imatge que ajuda a qüestionar el relat.
Les targetes aborden cinc grans àmbits:
- Llibertats democràtiques.
- Drets socials.
- Drets culturals.
- Drets econòmics i progrés.
- Drets de les dones.
Les afirmacions estan escrites en castellà i les respostes en català, una decisió pedagògica que també permet reflexionar sobre la repressió de la llengua catalana durant el franquisme.
El recurs inclou un document complementari amb fonts i enllaços per verificar cadascuna de les afirmacions, i també propostes d'activitats educatives.
Et proposo fer la prova: Tria una afirmació històrica que hagis vist a les xarxes. Abans de consultar la resposta, pregunta't què necessitaries saber per comprovar-la.
Després, busca la targeta corresponent, llegeix-ne l'explicació i consulta les fonts. L'objectiu no és memoritzar una resposta, sinó aprendre a contrastar la informació.
Consulta aquest recurs educatiu de la XTEC, que ajuda a contrastar afirmacions sobre el franquisme a partir d'evidències i fonts històriques.
Obrir o descarregar el document PDF .
La memòria també és a Tàrrega
Per trobar històries significatives no cal anar gaire lluny. El Museu Tàrrega Urgell ofereix un espai digital dedicat als bombardejos de 1938, amb documents militars, informació sobre les víctimes, fotografies i testimonis orals.
Segons el material del Museu, el Registre Civil recull quinze defuncions relacionades amb el bombardeig del 5 d'abril de 1938; el 31 de desembre, dinou persones van morir en ensorrar-se una casa del carrer de la Font on s'havien refugiat.
Descobrir «Tàrrega i les bombes durant la Guerra Civil (1938)».
També pots explorar La Tartraneta, el blog de Jaume Ramon Solé dedicat a històries del passat recent, com a porta d'entrada a la memòria local i a noves preguntes de recerca.
La missió: investigar abans de compartir
Et proposem un repte: tria una afirmació històrica que hagis vist a les xarxes i intenta respondre aquestes quatre preguntes:
- Què afirma exactament i qui ho publica?
- D'on surten les dades, les imatges o els testimonis?
- Què diuen les fonts documentals i la recerca històrica?
- Quin context falta per comprendre millor els fets?
Si tens fotografies, cartes o enregistraments familiars, també pots contribuir a preservar la memòria: identifica les persones i les dates, conserva els originals, fes-ne còpies digitals i consulta amb un arxiu com documentar-los adequadament.
Abans de publicar records personals, respecta la intimitat i els drets de les persones implicades.
Avui disposem de més informació històrica que mai, però també de més eines per manipular-la i difondre-la. Preservar la memòria no és només guardar arxius: és saber preguntar, contrastar, escoltar i transmetre.
Fonts i recursos que han aparegut en aquest Tenim Una Missió.
- Generalitat de Catalunya: commemoració del 15 d'octubre.
- Maldita.es i Facta: investigació sobre les narratives nostàlgiques del franquisme.
- Martínez Antón i Cano-Orón (2026): Nostalgia Pop.
- Consell d'Europa: We CAN!, contranarratives i narratives alternatives.
- Memorial Democràtic: Banc Audiovisual de Testimonis.
- Museu Tàrrega Urgell: els bombardejos de 1938.
No tot són males notícies: El projecte LEGENDS fomenta l'aprenentatge intergeneracional.
legendsproject.euLEGENDS (Local Excursions Generating Elderly Narratives for Digital Storytelling) és un projecte europeu finançat pel programa Erasmus+ que vol unir persones grans i joves per recuperar i preservar la memòria dels seus pobles i barris mitjançant les tecnologies digitals.
La iniciativa parteix d'una idea: les persones grans conserven històries i records dels llocs on han viscut, mentre que les generacions més joves poden aportar habilitats digitals per ajudar a documentar-los i compartir-los.
El projecte, iniciat el novembre de 2025 i previst fins a l'octubre de 2027, combina tres àmbits: memòria històrica local, aprenentatge intergeneracional i alfabetització digital.
La metodologia proposa que joves i persones grans surtin a explorar el seu entorn, fotografiïn espais significatius i comparteixin històries personals vinculades a aquests llocs.
Per exemple, una persona gran pot explicar com era antigament una plaça, quines botigues hi havia o quines activitats s'hi organitzaven. Els joves poden ajudar a enregistrar-ne el testimoni, digitalitzar fotografies i elaborar continguts multimèdia. L'objectiu final és crear un mapa cultural digital compartit, on es puguin consultar els records, les fotografies i les històries associades als diferents espais. També es preveu crear un repositori de relats i recursos educatius.
LEGENDS demostra que la tecnologia pot tenir una funció social que va més enllà d'aprendre a utilitzar dispositius.
- Preserva la memòria col·lectiva: recupera records i testimonis que podrien desaparèixer.
- Connecta generacions: crea espais de trobada entre infants i persones grans.
- Afavoreix la inclusió digital: les persones grans aprenen competències digitals a partir de les seves pròpies experiències.
- Revalora el patrimoni local: converteix espais quotidians en llocs carregats d'història.
- Promou la participació comunitària: la ciutadania deixa de ser només espectadora i participa en la construcció de la memòria del territori.